Escacs a l'Ateneu

Abans de l'actual Club d'Escacs Cassà i de la coneguda secció de la Unió Esportiva Cassà, el referent més pretèrit que tenim de la pràctica dels escacs a Cassà de la Selva prové de l'any 1933. En aquella època, a la vila de Cassà hi havia l'Ateneu Cultural, una institució republicana molt dirigida cap a la millora de l'individu i de la societat, sobretot mitjançant l'estudi. El seu òrgan d'expressió fou la revista quinzenal Horitzó. Relacionat amb la voluntat de millora de la joventut, en el primer número ja es parla d'escacs. Era el 20 de maig de 1933.

Naturalment, els de l'Ateneu hi veuen un important passatemps per a la joventut, mirant d'introduir el joc dels escacs en tots els espais d'esplai i d'estudi. De seguida hi comencen a posar partides de l'època, essent la primera una de ben curta (14 jugades) entre Aliojin i Lugowsni. També es posa un problema, sense diagrama, només escrivint la col·locació de les diferents peces en notació descriptiva. La solució la podran enviar els lectors a la redacció. L'autor d'aquest primer article és Marlés.

En el següent número es publiquen els noms dels encertants: són els senyors Roura, Genoher, Turon, algú que firma amb les “inicials” P. P. P., i Artur i Gabriel Montagud (de nou i set anys respectivament). L'1 de juliol de 1933 ja apareixen notícies relacionades amb el joc, com l'anunci del Campionat d'Espanya disputat entre el doctor Rey de Saragossa i el challenger (el lèxic esportiu serà anglosaxó durant dècades a la premsa espanyola) Jaume Cases, del Club Ruy López-Tívoli de Barcelona. El dia 29 es publica la primera partida comentada. És una defensa Francesa entre Book i Ingerslew. També hi apareix un acudit molt dolent. “Diàleg en un club d'escacs. ¿Qué le parece que mate más brillante le he dado? Pero oiga usted, si es mate como va a ser brillante.”

L'agost de 1933 es produeix quelcom important. A sota de la solució d'un dels problemes que cada quinze dies s'anaven donant (amb els habituals Roura i Genoher com a encertants) hi ha l'anunci que la comissió escaquista de l'Ateneu Cultural fa a socis i no socis perquè assiteixin a una reunió. El 28 d'agost es fa la reunió, en la qual es pren l'acord de jugar seriosament com a mínim un dia a la setmana; aquest dia serà el dilluns al vespre. També es llegeix una carta enviada des del Club Guixolenc d'Escacs, juntament amb altres persones que tenien en marxa el projecte de crear un comitè comarcal d'escacs. Aquests eren Saura, de Sant Feliu, Coderch, de Palamós, i Sors, de la Bisbal. Ells, juntament amb Guinart Cavallé (important escaquista de l'època i redactor de El Mundo Deportivo), s'havien proposat crear una organització d'aficionats als escacs a tot Catalunya, creant com a base comitès comarcals. Aquests comitès seran independents econòmicament i administrativa, i es dedicaran a organitzar simultànies, cursets i matxs per animar als jugadors (també a base de premis). Des de l'Ateneu Cultural decideixen federar-s'hi, creant així la Penya Escacs Cassà.

En el número del 2 de desembre de 1933 donen la solució del famós problema de Monneron, el del cavall recorrent totes les caselles del taulell passant només una vegada per cadascuna d'elles.I el 4 de març de 1934 se celebren les que, pel que sé, són les primeres simultànies celebrades a Cassà de la Selva. El campió provincial Josep Saura és el que ve a donar-les. Recordem que havia estat un dels impulsors de la creació de la Penya Escacs Cassà. En aquell mateix número de 24 d'abril apareix la que probablement és la partida documentada més antiga jugada per un cassanenc: el senyor Marlés, amb les blanques, s'enfronta al senyor Saura, el qual li planteja una defensa Francesa que li acabarà donant la victòria. Veiem per aquesta partida i d'altres reproduïdes a Horitzó que era habitual anunciar les jugades que quedaven per l'escac i mat.

El resultat de les simultànies fou d'una participació de setze aficionats, sis dels quals van guanyar la seva partida contra Josep Saura. La resta varen ser totes victòries del guixolenc. El primer en guanyar, Serra, s'emportà com a premi el llibre Nòmina d'obertures. La resta de jugadors foren Joan Domingo, Armengol, els germans Turon, Juliol, Vidal, Pla, Forn, Ors, Castelló, Pagès, Alegrí, Cassà, Roura i Marlés.

A partir de juny de 1934, al mateix temps que l'Ateneu Cultural està renovant la seva direcció, es parla que possiblement es crei un club d'escacs en el si de l'entitat. Malgrat tot, no es trobarà ningú que se n'encarregui. Horitzó deixarà de publicar-se el novembre de 1935, coincidint amb la fi de l'Ateneu Cultural (i tantes altres entitats i iniciatives locals) i la guerra.

La iniciativa d'això que hem vist dins l'Ateneu Cultural, amb un nom com Penya Escacs Cassà, però que pel que sembla va quedar en res, va deixar prou base com perquè passada la guerra i els primers anys de postguerra, els joves d'Acció Catòlica (remarco la paraula joves) portaran a la pràctica algun torneig d'escacs a Cassà de la Selva. Després vindrà la secció dins la Unió Esportiva Cassà, algunes iniciatives mal conegudes dins La Salle i finalment el Club d'Escacs Cassà.