El 5 d'abril vaig iniciar un viatge per Romania i Bulgària. Vaig tornar a Anglaterra el dia 18. Es tractava del meu viatge de noces. A la ciutat de Timisoara (Romania), a la qual vam anar a parar per accident, vaig poder contemplar un autèntic paradís: un parc immens i silenciós, però ple de gent que passejava i jugava. En una de les parts més cèntriques del parc hi havia unes cinquanta persones jugant en taules deixades allà per a tal efecte. Uns quants jugaven a jocs de cartes (amb el tipus propi d'aquella zona, el germànic), uns pocs a un joc de fitxes numèriques que també és conegut a Gran Bretanya i la majoria a escacs i backgammon. Aquests darrers són els més practicats a l'Europa de l'edat mitjana.
Em vaig afegir a una d'aquelles taules taulells, on vaig entendre que la dinàmica era que el que perdia sortia i el que guanyava es quedava defensant el seu lloc. Una mica en el mateix sentit que les nostres partides llampec amb rellotge. Abans de començar a jugar em varen fer entendre que era molt important la regla de pessa tocada pessa jugada. Jo ja els hi vaig dir que coneixia les regles. Vaig guanyar les meves tres partides. Allà anomenen el joc shah.
Després vaig passar a Bulgària, on és molt popular el backgammon, que ells anomenen tabla, que és com en deien a l'edat mitjana. Abans de marxar de Sofia em vaig comprar un taulell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada